Encara que no tenim constància escrita, l’origen de la Jota de Xerta és, possiblement, el mateix i tan antic com ho és el de totes les altres jotes o dançades que es ballen a les Terres de l’Ebre. Sí podem afirmar que per les seves característiques està a cavall de les jotes aragoneses i valencianes. Per la influència d’estes últimes podran apreciar la vistositat i colorit dels vestits de les balladores.
Antigament la Jota compartia alternança amb altres balls com el del Punxonet, el Ball del Roglet i el Ball del Minuet de la Cadena. De tots ells la Jota és l’únic vigent, tot i que ha passat per èpoques de més o menys esplendor.
Es ballava i es balla sobretot per la festa major, l’11 de novembre, festivitat de Sant Martí. Es reunien els balladors a l’Ajuntament i, acompanyats pels músics i seguint el cap de dança, feien cap a la plaça Major. En acabar, eren convidats a un refresc que els oferia l’Ajuntament: vi dolç, casquetes i torrons de Xerta. També es ballava per Sant Jaume, Sant Isidre, festes familiars i dels carrers.
Cal remarcar que a diferència d’ altres balls, és el ballador qui ha de seguir el ritme de la dona, ja que com diu una popular dita nostra: “Qui vulgue comprar sal que no vaigue a les salines, que vaigue a Xerta i veurà la sal de les xertolines”.
